NOM
|
Pèsol
|
||
FAMILIA
|
PLANTACIÓ
|
||
Lleguminoses
|
Tardor
hivern
|
||
ORIGEN
|
RECOLECCIÓ
|
TEMPERATURA
|
|
Orient
pròxim
|
Abans que les beines siguin molt
fibroses
|
Tolera
molt bé les baixes temperatures.
Les altes
no.
|
|
PROPIETATS NUTRICIONALS
|
OBSERVACIONS
(Associacions de cultiu,
malalties i problemes)
|
||
Aigua 78%
Hidrats de
carboni 14%(fibra 2%)
Proteïnes
6%
Lípids
o,5%
Potassi
300mg/100g
Sodi
2mg/100g
Calci
25mg/100g
Ferro
2mg/100g
Vitamina A
50mg/100g
Vitamina C
23mg/100g
Vitamina
B1 02mg/100g
Vitamina B2 o,15mg/100g
Vitamina
B3 78 micrograms/100g
|
·
El pèsol s’ha conreat a
Europa durant segles i està avui dia entre les hortalisses més populars a tot el món encara que per
desgràcia se solen consumir secs o congelats.
·
Sí es consumeix en
fresc,procedents de l’hort i cuinats de manera adequada constitueixen una
hortalissa especialment suculenta.Les beines són allargades contenen unes 5-6
llavors generalment verdes que poden ser llises.
|
NOM
|
|||
FAMÍLIA
|
PLANTACIÓ
|
||
Rosàcies
|
A les zones fredes, les maduixes solen plantar-se al
principi de la primavera, i a mitjans d’estiu, o
més tard als llocs més càlids.
|
||
ORIGEN
|
RECOL·LECCIÓ
|
TEMPERATURA
|
|
Europa
|
Se sol recollir a principi de
l’estiu.
|
Viu en zones humides (clarianes del bosc, marges) de la muntanya mitjana
i l’alta muntanya.
|
|
PROPIETATS NUTRICIONALS
|
OBSERVACIONS
(Associacions de cultiu, malalties
i problemes)
|
||
La ingesta del fruit combat la fragilitat capil·lar,
les varius i les hemorroides. També s’empra per alleujar la reuma i
d’artritis. Degut als seus derivats antocians, ajuden a l’absorció de la
vitamina C (efecte vitamínic P).
|
· Són paràsits del maduixer
insectes com el borinot de la rosa, que forada les
fulles i pon ous a les flors;el piral de
la vinya i els minadors de les fulles.
|
NOM
|
Tomaquera
|
|||||||
FAMÍLIA
|
PLANTACIÓ
|
|||||||
Solanàcies
|
Primavera
, estiu
|
|||||||
ORIGEN
|
RECOL·LECCIÓ
|
TEMPERATURA
|
||||||
Sud-oest
d’Amèrica
|
El cultiu
dura entre 140 i 260 dies.
|
Necessiten
molt sol.
Clima
temperat càlid.
No li
agrada el fred i mor amb les gelades.
En les
regions fresques cal triar un lloc assolellat i càlid ,si pot ser protegit
amb una paret.
Temperatura
òptima 20º- 24º C.
|
||||||
PROPIETATS NUTRICIONALS
|
OBSERVACIONS
(Associacions de cultiu, malalties i problemes)
|
|||||||
El fruit
del tomàquet presenta un alt contingut d’aigua ,i excepte pel seu valor de
vitamina A i C.
Es menja
cru a les amanides o cuit en el sofregit.
El
tomàquet és una font d’oxidants (relacionats amb la prevenció de malalties
degeneratives o cardiovasculars com càncer cataractes i cardiopaties)
|
· El tomàquet es una planta anual.
· El fruit pot ser arrodonit aplatat
o amb forma de pera.
· Es compatible amb les bledes,
l’all, la ceba, la col, l’escarola, els espinacs, l’enciam i el porro
· No es pot cultivar amb
l’albergínia.
· La plagues més corrents que
afecten a les tomaqueres són la mosca blanca, el pugó i algunes
especies d’erugues.
|
|||||||
NOM
|
Escarola
|
|||||||
FAMÍLIA
|
PLANTACIÓ
|
|||||||
De les
compostes
|
||||||||
ORIGEN
|
RECOL·LECCIÓ
|
TEMPERATURA
|
||||||
Es creu
que el seu origen és a la Índia.
|
De 2
a 6 mesos
|
És
adaptable però li va millor el fred que les fa més dolces
|
||||||
PROPIETATS NUTRICIONALS
|
OBSERVACIONS
(Associacions de cultiu, malalties i problemes)
|
|||||||
Es rica en
potassi, ferro, calci, fòsfor, proteïnes i vitamines A i B.
Es menja
crua a les amanides
|
· No es pot plantar amb l’enciam
· És compatible amb l’all, la ceba i
el tomàquet.
· Té poques malalties, sobre tot si
la cultivem en èpoques de poc calor.
· La pot afectar alguna espècie de
pugó i per bavoses.
· El seu sabor és lleugerament amarg
. A l’interior desenvolupa un cor blanc que és mes dolç.
· Hi ha diferents varietats de fulla
rissada així com varietats de fulla llisa i ampla.
|
|||||||
NOM
|
Enciam
|
||
FAMÍLIA
|
PLANTACIÓ
|
||
compostes
|
Tot l’any
|
||
ORIGEN
|
RECOL·LECCIÓ
|
TEMPERATURA
|
|
No esta
gaire clar sembla que de la India
|
De 20
a 90 dies
|
Clima
fresc,les altes temperatures no li van gaire bé
|
|
PROPIETATS NUTRICIONALS
|
OBSERVACIONS
(Associacions de cultiu, malalties i problemes)
|
||
Té un
contingut en vitamina A i B, i en algunes varietats un cert contingut en
vitamina C. També té potassi i calci.
Sembla que
té propietats tranquil·litzants.
També
s'utilitza com antiinflamatori en cremes per tractar les cremades solars.
Es pot
menjar crua o cuita, tot i que de la primera manera és la més tradicional
|
· En el seu estat silvestre són
plantes petites i de sabor amarg, però la selecció de l’home al llarg del
temps a propiciat gran varietat de saborosos enciams.
· És compatible amb la
ceba,col cogombre, porro, tomàquet i pastanaga.
· El principal problema són els
ocells que es mengen les fulles. El pugó i els cargols són les altres plagues
que les poden afectar.
· Trobem moltes varietats com la
llarga, francesa, , iceberg, fulla de roure,...
|
NOM
|
Pebrotera
|
||
|
FAMILIA
|
PLANTACIÓ
|
|
solanàcies
|
Primavera -estiu
|
||
ORIGEN
|
RECOLECCIÓ
|
TEMPERATURA
|
|
Sud -Amèrica
|
De 125 a 220 dies
Des de la plantació
|
Temperatura òptima
20º-25º C
Les temperatures majors de 30ºC podem
|
|
PROPIETATS NUTRICIONALS
|
OBSERVACIONS
(Associacions de cultiu, malalties i problemes)
|
||
Aigua 94%
Hidrats de carbó 3,7%
Fibra 1,2%
Lípids 0,2%
Proteïnes 0,9%
Sodi 0,5mg/100g
Calci 12mg/100g
Ferro 0,5mg/100g
Potassi 186mg/100g
Fòsfor 26mg/100g
|
És un cultiu que no sol
presentar gaires problemes. L'excés de sol pot provocar el planxat del fruit, que és un
problema estètic.
L'excés de temperatura i reg irregular pot provocar avortament floral. Es pot veure afectat per pugó i alguna eruga.
És compatible amb tomàquet,
albergínia i alfàbrega.
|
NOM
|
Col
|
||
|
FAMILIA
|
PLANTACIÓ
|
|
Crucíferes
|
Tot l’any
|
||
ORIGEN
|
RECOLECCIÓ
|
TEMPERATURA
|
|
Europa
|
Quan l’ull és
compacte
|
Les temperatures altes li van
bé,però millora amb el fred de la tardor
|
|
PROPIETATS NUTRICIONALS
|
OBSERVACIONS
(Associacions de cultiu,
malalties i problemes)
|
||
Aigua 86%
Hidrats de carboni 8%
Fibra 8%
Proteïnes 3,8%
Lípids 0,5%
Potassi 380mg/100g
Sodi 12mg/100g
Fòsfor 67mg/100g
Calci 37mg/100g
Ferro 1mg/100g
Vitamina C 70mg/100g
|
La col és un vegetal
verd, fresc i d’estació, que és ric en vitamines i
minerals.
Herba biennal o perenne.
Les cols creixen d’una tira
principal, on creixen fulles cap a fora amb tiges que no es poden
menjar.
Les fulles verdes, llises i
fermes s’han de recollir de la part inferior de la tija, perquè
la tija continuï produint més fulles verdes a la
tardor fins a finals de la tardor.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada